En indústries químiques, petroquímiques, processos industrials, plataformes petrolíferes i instal.lacions militars hi ha materials que són emmagatzemats, processats o produïts en àrees on l'atmosfera és potencialment explosiva i en les quals es necessiten elements calefactors antideflagrants.

A partir de Juliol del 2003 tots els equips amb posada en servei dins de la Comunitat Europea han de complir per obligació amb la Directiva Atex 94/9/CE. Tots els equips exposats en el present catàleg estan certificats d'acord amb la Directiva Atex 94/9/CE.

Generalitats
A efectes de la Directiva 94/9/CE, una atmosfera explosiva es defineix com una barreja: 
                a) de substàncies inflamables en forma de gasos, vapors, boires o pols;
                b) amb l'aire;
                c) en les condicions atmosfèriques;
                d) en la qual, després d'una ignició, la combustió es propaga a la totalitat de la mescla no cremada (cal assenyalar que la combustió no sempre consumeix tota la pols, si n'hi ha).

Perquè es produeixi una explosió han de coincidir les següents circumstàncies:
Presència d'oxigen en l'aire.
Presència d'una substància inflamable en forma de gas, vapor, boira o pols.
Una font d'energia suficient, com pot ser un arc elèctric o una elevació determinada de temperatura.

Entendrem condicions atmosfèriques quan la temperatura està compresa entre -20 ° C i +40 º C i la pressió està en el rang 0,8 bar a 1,1 bar

Tot material elèctric que hagi de instal.lar-se a aquest tipus d'atmosferes ha de ser dissenyat i construït perquè el seu emissió d'energia no produeixi la previsible explosió, o que aquesta estigui controlada.

La Comunitat Europea ha emès la Directiva ATEX 94/9/CE i normes que requereixen de l'usuari l'avaluació del risc d'explosió, tenint en compte la probabilitat de presència d'aquestes atmosferes, el seu grau de perillositat, la presència de fonts d'energia, els processos i les seves interaccions, la instal lació d'equips i les seves possibles conseqüències.

SI hi ha un risc, l'usuari ha de:
Prevenir la formació d'atmosferes potencialment explosives. Si això no és possible,
Prevenir la ignició. Si això és impossible,
Reduir els efectes de l'explosió de tal manera que el risc s'elimini.

Marcat ATEX


Grup i categoria dels equips

Classificació de les zones perilloses (Segons EN 60079-10)

Les atmosferes explosives es classifiquen en zones. La classificació en zones depèn de la probabilitat temporal i espacial que aparegui una atmosfera explosiva perillosa.


Grups de gasos

En els grups d'explosió es diferencia en primer lloc entre Grup I i Grup II de material: El material elèctric del Grup I s'apliquen en mines amb perill d'aparició de grisú.

Per al material elèctric del Grup II s'aplica una nova subdivisió en grups d'explosió. Aquesta subdivisió depèn de la capacitat de transmissió de la ignició a través d'un interstici amb ample màxim de seguretat i longitud daus

Nota:
• Un aparell per al Grup de gasos IIC és apte també per als Grups IIA i IIB.
• Un aparell per al Grup de gasos IIB és apte també per al Grups IIA.



Modes de protecció:

Els modes de protecció són mesures constructives i elèctriques preses en el material per aconseguir protecció contra explosió en atmosferes potencialment explosives.



Classes de temperatura

La temperatura d'ignició d'un gas o pols inflamable és la menor temperatura en una superfície calenta a partir de la qual es produeix la ignició de la mescla gas / aire o vapor / aire.

Per això, la màxima temperatura superficial d'un material ha de ser sempre inferior a la temperatura d'inflamació de l'atmosfera envolvent.